A partir de aquest moment hem de fer tot lo possible per a conservar les nostres dents naturals tota la vida, però aquesta tasca no és sempre fàcil i amb el pas dels anys podem arribar a perdre alguna o varies peces dentaries per caries, problemes de genives o fractures.
Reemplaçar les dents perdudes es un problema que intentem solucionar des de fa segles. Fins fa poc només en teníem dos possibilitats: pròtesis dentals suportades per altres dents o pròtesis dentals suportades per la geniva (moltes vagades son combinacions dels dos sistemes).
Però aquestes solucions, encara que han ajudat a molts pacients, presenten alguns inconvenients. La pròtesis fixa suportada per dents naturals dona, funcional i estèticament, molts bons resultats. Però te un cost biològic important ja que em de tallar o llimar les dents pilars, i si aquestes tenen algun problema també els tenim a la pròtesis. Molt més problemàtiques son les pròtesis suportades per la geniva, que tenen entre altres inconvenient el de ser mòbils o de treure i posar, son mes voluminoses, tenen paladar, porten ganxos, afavoreixen la reabsorció i enfonsament ossi, retenen més placa bacteriana, etc.
Afortunadament avui disposem d’una tercera opció. Els implants dentals son una arrel artificial de titani que es col·loquen aproximadament en la mateixa posició que ocupaven les arrels dentaries naturals. Desprès d’un període d’integració, aquesta base pot suportar una o varies dents artificials. El material utilitzat es el titani perquè es acceptat per l’os com propi, per tant no hi ha la possibilitat de que sigui rebutjat. No hi ha cap cas descrit al mon de al·lèrgia al titani. Si que es possible que apareguin altres complicacions, com infeccions o insuficient integració, però amb una planificació i tècnica adequada aquestes complicacions son infreqüents.
La principal avantatge que tenen els implants es la possibilitat de reposar peces dentals sense llimar dents veïnes i d’evitar pròtesis mòbils. Son de gran ajuda per els pacients que han perdut totes o moltes dents, ja que son els que tenen mes problemes de inestabilitat de les seves pròtesis. Altra característica interessant dels implants es que es impossible que tinguin caries, per tant son una opció ideal en persones amb facilitat per tenir aquest problema.
L’osteointegració, que es l’unió intima entre l’implant i l’os, va ser descoberta per Dr. Branemark al 1965. Des de llavors la implantologia a passat diferents fases i se han provat diferents materials i dissenys. Molts d’aquestos implants experimentals no tenen l’èxit esperat. En l’actualitat, podem dir que només alguns fabricants d’implants tenen una base científica solida per donar tractaments altament satisfactoris.
Hi han poques contraindicacions per aquest tractament. El seu dentista es el que haurà de valorar si te alguna alteració sistemica, o si la qualitat i quantitat de l’os maxil·lar es suficient per col·locar els implants. Tot el procés requereix un estudi a fons de les estructures òssies i bucals, al igual que una alta preparació del cirurgià, l’odontòleg i el tècnic dental; que hauran de treballar en equip.
Finalment comentar el principal inconvenient que tenen els implants, el seu cost. Degut al material utilitzat i la difícil manufacturació, i sobretot al rigorós control sanitari que ha de passar el producte, no sembla de moment viable una reducció dels preus. Tot i així, si tenim en comte la bona qualitat de vida que ens pot proporcionar i la durabilitat dels resultats, a llarg termini es seu cost es baix.
Per mes informació: